UTILITZACIÓ DE LES ONES DE XOC
Les ones de xoc s’utilitzen en el camp de la rehabilitació i la fisioteràpia amb l’objectiu de REAGUDITZAR LA LESIÓ quan la lesió és crònica.
Una lesió es considera crònica a partir de la 6ª setmana.
Tot i que és a partir dels 6 mesos quan les tècniques de reagudització són generalment més efectives, ja que a partir dels 6 mesos apareixen:
Ruptures internes en el tendó, que van cicatritzant i creant nòduls de cicatrització en el tendó donant un aspecte d’engrossament en algunes parts del seu recorregut.
Pèrdua de lubricació i es formen adherències.
Calcificacions.
MECANISME D’ACCIÓ DE LES ONES DE XOC
Una ona de xoc és un tipus de pertorbació propagada. Transporta energia i es pot propagar a través d’un medi (sòlid, líquid o plasma).
Les Ones de Xoc són impulsos acústics que es caracteritzen per un augment brusc de pressió (positiva) seguit d’una ràpida fase de depressió (negativa).
El mecanisme d’acció de les ones de xoc no està relacionada amb l’efecte mecànic directe sinó amb la reacció biològica REGENERADORA derivada de l’estimulació acústica a través de la MECANOTRANSDUCCIÓ.
La reacció biològica regeneradora comporta:
- Regeneració tissular.
- Angiogènesi.
- Analgèsia.
- Augment del metabolisme local.
- Reabsorció de depòsits de calci.
- Disminució de la inflamació.
- Efecte osteogènic.
El nivell d’eficàcia dependrà de la quantitat d’aquesta resposta biològica regeneradora que serà el resultat de la INTENSITAT DEL TRACTAMENT vs TOLERÀNCIA AL TRACTAMENT.
HISTÒRIA DE L’ÚS DE LES ONES DE XOC
L’ús massiu de les ones de xoc extracorpòries es va introduir en les teràpies mèdiques fa aproximadament 30 anys per a desintegrar els càlculs renals, com a alternativa terapèutica a les cirurgies convencionals. Alguns dels efectes secundaris descoberts van ser efectes en la curació òssia i una acceleració de la curació dels teixits en aquesta àrea.
Posteriorment el seu ús s’ha anat traslladant també a l’àmbit de la Rehabilitació i en Veterinària. I es van ampliant els camps d’actuació: urologia, neurologia o estètica.
INDICACIONS DE LES ONES DE XOC EN EL CAMP DE LA REHABILITACIÓ
Les Ones de Xoc tenen diferents indicacions en funció del nivell d’energia:
Baixa Energia (0’04- 0’12 mJ/mm2) pel tractament de:
-
Analgèsic.
-
Punts Gatell.
-
Contractures Musculars.
Mitja Energia (0’12-0’28 mJ/mm2) pel tractament de:
- Teixits calcificats.
- Problemes de consolidació òssia.
- Tendinosi.
- Fascitis plantar (amb o sense espoló calcani).
- Aquilodinia.
- Periostiti.
- Esquinç muscular.
- Síndrome femoro-patelar.
- Tendinitis en la inserció del trocànter.
- Síndrome piriforme.
- Calcificacions en el tendó.
- Espatlla Congelada.
- Epicondilitis.
- Epitrocleitis.
- Bursitis.
- Sesamoiditis.
- Pseudoartrosis.
QUAN NO S’HAN D’UTILITZAR LES ONES DE XOC?
- No utilitzar ones de xoc en qualsevol part del cos durant l’embaràs.
- Hemofília y altres desordres en la coagulació.
- Amb medicaments anticoagulants (especialment Marcumar).
- Inflamacions agudes.
- No utilitzar a sobre de teixit inflat, erupcions de la pell o en altres lesions agudes dels teixits.
- Àrea amb una polineuropatia.
- Teràpia amb cortisona: Esperar un mínim de 6 setmanes després de la injecció local de cortisona.
- Pacients amb hemorràgies o risc d’hemorràgies.
- Pacients amb tumors malignes i tumors no diagnosticats.
- Inflamacions encara calentes.
- Implants, àrees on els implants han sigut retirats, implants danyats i inclusions metàl·liques.
- Sobre implants metàl·lics superficials.
- Obstruccions arterials severes (estadi III y IV)
- Desordres ginecològics incloent-hi la inflamació aguda.
- Trombosi venosa profunda, flebitis, varius.
- Patologies arterials, insuficiència circulatòria.
- Sobre els ulls.
- Sobre els òrgans reproductors.
- Sobre marcapassos i desfibril·ladors, implants coclears, estimulador del creixement ossi, estimuladors cerebrals profunds, estimuladors dels nervis.
- Sobre una làmina oberta (després una laminectomia, espina bífida).
- Directament sobre els sinus carotidis, el gangli cervical estelat o el nervi vague localitzat en el triangle anterior del coll.
- Si el pacient té febre.
- Sobre pulmons, columna vertebral i el cap.