La fisioteràpia pediàtrica no vol dir fisioteràpia general aplicada a nens, és a dir, els nens tenen unes característiques específiques, com ara:
1- Dificultats d’aprenentatge en el nen poden ser definides com a desordres del neurodesenvolupament corporal.
Nens que pateixen dificultats d’aprenentatge, normalment també presenten problemes d’equilibri, manca de coordinació, pobre propiocepció, alteracions sensorials i baix to muscular, per la qual cosa veiem que la construcció del sistema nerviós no va ser òptima.
El tractament dirigit a reprogramar i millorar les bases sensorials i motores del nen té efectes immediats sobre el seu funcionament a l’escola, a més que es puguin desenvolupar de manera necessària adaptacions pedagògiques per millorar-ne el rendiment.
2- Problemes lleus també s’han de tractar.
Els problemes greus del neurodesenvolupament, com ara una paràlisi cerebral, són fàcils que siguin diagnosticats i tractats. En canvi, les alteracions mitjanes del sistema nerviós central són sovint malinterpretades tant pels professionals com pels pares. De vegades es pensa que el nen superarà tots els seus “retards” de manera espontània, però això no només no és cert, sinó que en certs casos acumula encara més retard. També se sol atribuir el problema a aspectes d’identitat personal: “Ell és així, una mica maldestre”. Lamentablement, se sap que la immaduresa del desenvolupament en els nadons dóna una probabilitat molt alta de tenir dificultats d’atenció, d’aprenentatge i de comportament en els nens una mica més grans.
3- No tots els exercicis d’estimulació per al desenvolupament neurològic del nen i del nadó són rellevants.
El fisioterapeuta sempre inclou la família amb protocols d’estimulació a casa, a més de les sessions de fisioteràpia més especialitzades, on hi ha aspectes realment complexos d’encomanar. És l’estimulació diària la que tirarà endavant el nen.
No es pot enviar qualsevol exercici. No pas perquè un exercici sigui sa és rellevant pel sistema nerviós en una etapa determinada. Per exemple, nedar és un exercici físic excel·lent, però probablement sigui ineficaç per construir fonaments en un nen que té problemes per baixar les escales o que no pot anar amb bici sense rodetes. De la mateixa manera, els exercicis amb mans de motricitat fina possiblement no assenteixen resultats si el coll està encongit o bloquejat.
Cada cosa té el seu moment i algunes alteracions del desenvolupament tenen un origen múltiple o no evident. És responsabilitat del fisioterapeuta pediàtric conèixer aquests aspectes.