Què és el sistema vestibular?

El sistema vestibular es troba a l’oïda interna i s’encarrega de mantenir l’equilibri i l’orientació espacial. Quan es veu alterat per lesions, infeccions, canvis de pressió o edat avançada, el cos percep moviments inexistents, cosa que provoca marejos, vèrtex i desequilibri.

Problemes que pot tractar la rehabilitació vestibular

• Vèrtex posicional paroxístic benigne (VPPB): marejos sobtats al moure el cap, especialment al tombar-se o girar.
• Mareig crònic o inestabilitat: sensació constant de desequilibri que dificulta caminar o fer activitats diàries.
• Síndrome de desequilibri vestibular: pèrdua de coordinació i problemes d’orientació espacial.
• Recuperació post-traumàtica o postquirúrgica: després de lesions o cirurgies de l’oïda interna o del sistema nerviós central.

Exemples d’exercicis de rehabilitació vestibular

1. Exercicis de reposicionament (Epley i Semont): mouen els canals semicirculars per alleujar el vèrtex.
2. Exercicis d’habitualització: repeteixen moviments que provoquen mareig perquè el cervell s’adapti i redueixi la sensibilitat.
3. Exercicis d’equilibri i coordinació: enforteixen la postura i milloren l’estabilitat al caminar o fer activitats físiques.
4. Entrenament visual-vestibular: millora la capacitat de mantenir la vista fixa mentre el cap es mou.

Beneficis d’acudir a un especialista

• Reducció de marejos i vèrtex mitjançant exercicis adaptats a cada persona.
• Millora de l’equilibri i la coordinació per desplaçar-se amb seguretat.
• Prevenció de caigudes, especialment en persones grans o amb mobilitat reduïda.
• Millora de la qualitat de vida en recuperar confiança i autonomia.

A Fisiolistic, els nostres fisioterapeutes especialitzats en rehabilitació vestibular realitzen una avaluació personalitzada i creen un pla de tractament adaptat a cada pacient, combinant exercicis pràctics, tècniques avançades i seguiment continu per garantir resultats efectius.

✨ No ignoris els marejos o la sensació d’inestabilitat
Si experimentes vèrtex, marejos freqüents o dificultats per mantenir l’equilibri, la rehabilitació vestibular pot marcar la diferència. Programa la teva consulta a Fisiolistic i recupera el teu benestar integral.

The post Rehabilitació vestibular: com recuperar l’equilibri i dir adéu als marejos first appeared on Fisiolistic.

Què és la rehabilitació?

La rehabilitació és un conjunt de tècniques i tractaments personalitzats dissenyats per recuperar la funció de músculs, articulacions i teixits després d’una lesió, operació o malaltia. A Fisiolistic apliquem un enfocament global que no només tracta la zona afectada, sinó que també treballa la postura, la força i la prevenció de futures molèsties.

Beneficis d’una rehabilitació personalitzada

• Recuperació més ràpida i segura
• Reducció del dolor i la inflamació
• Millora de la força i la mobilitat
• Prevenció de recaigudes

Cada persona és diferent i, per això, els nostres fisioterapeutes realitzen una valoració exhaustiva per dissenyar un pla de rehabilitació adaptat a tu.

Enfocament global a Fisiolistic

Combinen tècniques avançades de fisioteràpia, exercicis terapèutics i teràpia manual amb una visió integradora de la salut. Això ens permet tractar no només el símptoma, sinó també la causa del problema, garantint resultats més duradors.

Casos en què la rehabilitació és clau

• Recuperació postquirúrgica
• Lesions esportives
• Dolor crònic o agut
• Problemes de mobilitat per envelliment
• Seqüeles d’accidents

Comença avui la teva recuperació

No permetis que una lesió limiti la teva vida. A Fisiolistic t’acompanyem pas a pas en el teu procés de rehabilitació perquè tornis a moure’t sense dolor i amb confiança.

📞 Demana la teva cita ara i fes el primer pas cap a la teva recuperació.

The post REHABILITACIÓ: RECUPERA LA TEVA MOBILITAT I BENESTAR AMB FISIOLISTIC first appeared on Fisiolistic.

La fisioteràpia respiratòria és una especialitat dins la fisioteràpia que se centra a millorar la funció pulmonar, facilitar l’eliminació de secrecions, augmentar la capacitat pulmonar i optimitzar la qualitat de vida de les persones amb afeccions respiratòries.

Es tracta d’una disciplina amb base científica que no substitueix els tractaments mèdics, sinó que els complementa de forma eficaç.

A qui va dirigida?

Aquest tipus de fisioteràpia pot beneficiar persones amb:

• Patologies respiratòries agudes, com bronquitis, rinitis, congestió nasal o al·lèrgies respiratòries.
• Malalties respiratòries cròniques, com EPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica), asma, hipertensió pulmonar o fibrosi quística.
• Alguns casos d’apnees del son.
• Persones grans o amb mobilitat reduïda que hagin perdut capacitat pulmonar.
• Esportistes que volen optimitzar la seva respiració.

Quins beneficis té?

Els beneficis més freqüents de la fisioteràpia respiratòria inclouen:

• Millora del patró respiratori.
• Disminució de la sensació d’ofec o dispnea.
• Reducció de la tos productiva i de la congestió.
• Augment del volum pulmonar i de l’oxigenació.
• Prevenció d’infeccions respiratòries recurrents.
• Major capacitat física i millor qualitat del son.

Tècniques que s’apliquen

Existeixen diferents tècniques que el fisioterapeuta especialitzat pot aplicar, segons cada cas:

🌀 Nebulització ultrasònica
L’ús de nebulitzadors ultrasònics permet que el vapor arribi fins als bronquíols més petits, facilitant la fluidificació i eliminació del moc.

👃 Higiene nasal
La neteja adequada de les vies nasals és la base per a una bona respiració. S’ensenyen protocols adaptats al pacient, tant en adults com en infants

🧘 Exercicis respiratoris
S’apliquen exercicis com:

• Mètode Buteyko per al control del ritme respiratori.
• Augment del volum pulmonar.
• Enfortiment de la musculatura respiratòria.

💨 Drenatge bronquial guiat per auscultació
Amb tècniques actualitzades i personalitzades, com la modulació del flux espiratori i dispositius de pressió positiva vibratòria.

🏋️‍♂️ Reeducació física i gimnàstica respiratòria
Entrenament suau per millorar la resistència i la tolerància a l’esforç en persones amb limitació respiratòria

💆 Teràpia miofascial
Aplicació manual sobre la musculatura inspiratòria i estructures implicades en la respiració per alleujar tensions i millorar el moviment toràcic.

Conclusió

La fisioteràpia respiratòria no només tracta malalties, sinó que ensenya a respirar millor, millora la qualitat de vida i ajuda a prevenir complicacions. Si convius amb algun problema respiratori o vols saber-ne més, informar-te és el primer pas per respirar millor.

🔗 Vols saber com seria una sessió personalitzada de fisioteràpia respiratòria?
Consulta el servei especialitzat de Fisioteràpia Respiratòria a Fisiolistic.

The post COM AJUDA LA FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA A MILLORAR LA TEVA QUALITAT DE VIDA? first appeared on Fisiolistic.

El dispositivo Physium System es un aparato moderno y revolucionario que está basado en las técnicas de VENTOSATERAPIA CHINAS.

La VENTOSATERAPIA procede del siglo III. Se basa en la presión negativa y la succión, promueve la libre circulación de sangre aliviando diversas enfermedades.

La VENTOSATERAPIA, tal y como se utilizaba antiguamente, es un tratamiento arcaico y contraproducente porque deja unas marcas que sugieren una succión excesiva y mantenida en el tiempo, que ha roto vasos sanguíneos.

PHYSIUM EN EL MUNDO DEL DEPORTE

Indicado para:

• Preparación muscular previa a la competición.
• Aceleración de la recuperación del estrés muscular post competición (acelera la eliminación del ácido láctico).
• Prevención de lesiones.

The post QUÉ ES PHYSIUM SYSTEM first appeared on Fisiolistic.

UTILITZACIÓ DE LES ONES DE XOC

Les ones de xoc s’utilitzen en el camp de la rehabilitació i la fisioteràpia amb l’objectiu de REAGUDITZAR LA LESIÓ quan la lesió és crònica.

 Una lesió es considera crònica a partir de la 6ª setmana.

Tot i que és a partir dels 6 mesos quan les tècniques de reagudització són generalment més efectives, ja que a partir dels 6 mesos apareixen:

Ruptures internes en el tendó, que van cicatritzant i creant nòduls de cicatrització en el tendó donant un aspecte d’engrossament en algunes parts del seu recorregut.
Pèrdua de lubricació i es formen adherències.
Calcificacions.

 

MECANISME D’ACCIÓ DE LES ONES DE XOC

Una ona de xoc és un tipus de pertorbació propagada. Transporta energia i es pot propagar a través d’un medi (sòlid, líquid o plasma).

Les Ones de Xoc són impulsos acústics que es caracteritzen per un augment brusc de pressió (positiva) seguit d’una ràpida fase de depressió (negativa).

El mecanisme d’acció de les ones de xoc no està relacionada amb l’efecte mecànic directe sinó amb la reacció biològica REGENERADORA derivada de l’estimulació acústica a través de la MECANOTRANSDUCCIÓ.

La reacció biològica regeneradora comporta:

• Regeneració tissular.
• Angiogènesi.
• Analgèsia.
• Augment del metabolisme local.
• Reabsorció de depòsits de calci.
• Disminució de la inflamació.
• Efecte osteogènic.

El nivell d’eficàcia dependrà de la quantitat d’aquesta resposta biològica regeneradora que serà el resultat de la INTENSITAT DEL TRACTAMENT vs TOLERÀNCIA AL TRACTAMENT.

HISTÒRIA DE L’ÚS DE LES ONES DE XOC

L’ús massiu de les ones de xoc extracorpòries es va introduir en les teràpies mèdiques fa aproximadament 30 anys per a desintegrar els càlculs renals, com a alternativa terapèutica a les cirurgies convencionals. Alguns dels efectes secundaris descoberts van ser efectes en la curació òssia i una acceleració de la curació dels teixits en aquesta àrea.

Posteriorment el seu ús s’ha anat traslladant també a l’àmbit de la Rehabilitació i en Veterinària. I es van ampliant els camps d’actuació: urologia, neurologia o estètica.

INDICACIONS DE LES ONES DE XOC EN EL CAMP DE LA REHABILITACIÓ

Les Ones de Xoc tenen diferents indicacions en funció del nivell d’energia:

 

Baixa Energia (0’04- 0’12 mJ/mm2) pel tractament de:

• Analgèsic.

• Punts Gatell.

• Contractures Musculars.

Mitja Energia (0’12-0’28 mJ/mm2) pel tractament de:

• Teixits calcificats.
• Problemes de consolidació òssia.
• Tendinosi.
• Fascitis plantar (amb o sense espoló calcani).
• Aquilodinia.

 

• Periostiti.
• Esquinç muscular.
• Síndrome femoro-patelar.
• Tendinitis en la inserció del trocànter.
• Síndrome piriforme.
• Calcificacions en el tendó.

• Espatlla Congelada.
• Epicondilitis.
• Epitrocleitis.
• Bursitis.
• Sesamoiditis.
• Pseudoartrosis.

QUAN NO S’HAN D’UTILITZAR LES ONES DE XOC?

• No utilitzar ones de xoc en qualsevol part del cos durant l’embaràs.
• Hemofília y altres desordres en la coagulació.
• Amb medicaments anticoagulants (especialment Marcumar).
• Inflamacions agudes.
• No utilitzar a sobre de teixit inflat, erupcions de la pell o en altres lesions agudes dels teixits.
• Àrea amb una polineuropatia.
• Teràpia amb cortisona: Esperar un mínim de 6 setmanes després de la injecció local de cortisona.
• Pacients amb hemorràgies o risc d’hemorràgies.
• Pacients amb tumors malignes i tumors no diagnosticats.
• Inflamacions encara calentes.
• Implants, àrees on els implants han sigut retirats, implants danyats i inclusions metàl·liques.

• Sobre implants metàl·lics superficials.
• Obstruccions arterials severes (estadi III y IV)
• Desordres ginecològics incloent-hi la inflamació aguda.
• Trombosi venosa profunda, flebitis, varius.
• Patologies arterials, insuficiència circulatòria.
• Sobre els ulls.
• Sobre els òrgans reproductors.
• Sobre marcapassos i desfibril·ladors, implants coclears, estimulador del creixement ossi, estimuladors cerebrals profunds, estimuladors dels nervis.
• Sobre una làmina oberta (després una laminectomia, espina bífida).
• Directament sobre els sinus carotidis, el gangli cervical estelat o el nervi vague localitzat en el triangle anterior del coll.
• Si el pacient té febre.
• Sobre pulmons, columna vertebral i el cap.

The post Per què les ones de xoc terapèutiques estàn de moda? first appeared on Fisiolistic.

1- Dificultats d’aprenentatge en el nen poden ser definides com a desordres del neurodesenvolupament corporal.

Nens que pateixen dificultats d’aprenentatge, normalment també presenten problemes d’equilibri, manca de coordinació, pobre propiocepció, alteracions sensorials i baix to muscular, per la qual cosa veiem que la construcció del sistema nerviós no va ser òptima.

El tractament dirigit a reprogramar i millorar les bases sensorials i motores del nen té efectes immediats sobre el seu funcionament a l’escola, a més que es puguin desenvolupar de manera necessària adaptacions pedagògiques per millorar-ne el rendiment.

2- Problemes lleus també s’han de tractar.

Els problemes greus del neurodesenvolupament, com ara una paràlisi cerebral, són fàcils que siguin diagnosticats i tractats. En canvi, les alteracions mitjanes del sistema nerviós central són sovint malinterpretades tant pels professionals com pels pares. De vegades es pensa que el nen superarà tots els seus “retards” de manera espontània, però això no només no és cert, sinó que en certs casos acumula encara més retard. També se sol atribuir el problema a aspectes d’identitat personal: “Ell és així, una mica maldestre”. Lamentablement, se sap que la immaduresa del desenvolupament en els nadons dóna una probabilitat molt alta de tenir dificultats d’atenció, d’aprenentatge i de comportament en els nens una mica més grans.

3- No tots els exercicis d’estimulació per al desenvolupament neurològic del nen i del nadó són rellevants.

El fisioterapeuta sempre inclou la família amb protocols d’estimulació a casa, a més de les sessions de fisioteràpia més especialitzades, on hi ha aspectes realment complexos d’encomanar. És l’estimulació diària la que tirarà endavant el nen.

No es pot enviar qualsevol exercici. No pas perquè un exercici sigui sa és rellevant pel sistema nerviós en una etapa determinada. Per exemple, nedar és un exercici físic excel·lent, però probablement sigui ineficaç per construir fonaments en un nen que té problemes per baixar les escales o que no pot anar amb bici sense rodetes. De la mateixa manera, els exercicis amb mans de motricitat fina possiblement no assenteixen resultats si el coll està encongit o bloquejat.

Cada cosa té el seu moment i algunes alteracions del desenvolupament tenen un origen múltiple o no evident. És responsabilitat del fisioterapeuta pediàtric conèixer aquests aspectes.

The post Fisioteràpia pediàtrica, una especialitat de la fisioteràpia cada vegada més sol·licitada. first appeared on Fisiolistic.

Això vol dir que, tot el cos humà està interrelacionat i que per exemple, una persona amb un estrès emocional pot desenvolupar com a conseqüència un dolor tipus muscular (se’n diuen dolors psicosomàtics).

Aquests dolors psicosomàtics ja són bastant coneguts per la població però hi ha altres interrelacions que no són tan evidents, per exemple la relació que té el nostre intestí amb el nostre estat d’ànim, amb dolors tipus inflamatoris i amb malalties autoimmunes.

Aleshores, Si una persona té un dolor per exemple a les cervicals, cóm se sap d’on ve aquest dolor? El professional sanitari ha de valorar quin és el sistema que més està influenciant amb el dolor. Però sovint la causa serà multifactorial (és a dir la culpa és compartida).

En quin ordre haig de tractar els diferents sistemes? Primer la disfunció musculo-esquelètica o bé, l’endocrina o bé, l’aspecte psicològic….? La lògica diu que s’ha de tractar primer el sistema que tingui més percentatge de culpa en la patologia o dolor. Però en cap cas és contraproduent alternar diferents tractaments. Així que un dia pots visitar al fisioterapeuta, al dia següent a l’especialista en PNIE (que et modificarà la dieta) i a l’altre anar al psicòleg….

L’especialista en PNIE farà servir l’evidència científica , juntament amb els teus anàlisis i tests clínics, per a prescriure’t unes indicacions dietètiques (o suplements) amb l’objectiu que el teu sistema endocrí i immunitari treballi correctament.

Avui en dia, s’han popularitzat tot tipus de dietes, moltes d’elles molt vàlides però “de les millors intencions, n’està ple l’infern”, és a dir, Totes les dietes van bé per a tothom? Quan cal aturar-les?…El que seria convenient, que un expert et supervisés la dieta i que l’anés modificant en cas que sigui necessari. 

En el món de la fisioteràpia s’han desenvolupat moltes eines per a tractar a les persones però no serveixen de molt si la persona segueix amb un nivell d’inflamació elevat degut a una inadequada dieta o el nivell d’estrès és elevat i constant.

Un bon tractament de fisioteràpia ha d’incloure una bona derivació a un altre professional quan calgui. Els professionals de la salut també han d’estar interrelacionats!

Cuidar-se és una aventura emocionant, que a vegades requereix paciència, creativitat, esforç…no et desanimis perquè els professionals de la salut t’ajudaran en el teu viatge.

The post La Psiconeuroendocrinoimmunologia first appeared on Fisiolistic.

El vertigen és una falsa sensació de desplaçament de la persona respecte als objectes circumdants (comunament de forma rotacional).

Els símptomes són:

• Mareig, sensació de donar voltes i ansietat.
• Inestabilitat i risc de caigudes.
• Nàusees i vòmits

Si la causa del vertigen és la cupulitiasi o canalitiasi (a causa d’accidents, etc.), el primer que farem és les maniobra de Brandt-Darof.

 Si la causa del vertigen és orgànica (pèrdua de la capacitat de captar estímuls, pèrdua de visió, pèrdua de sensibilitat, normalment relacionats amb l’envelliment), el primer que farem és la rehabilitació vestibular.

En qualsevol dels casos, també és útil que un fisioterapeuta valori i tracti la columna cervical, la base del crani, la mandíbula, la musculatura del coll … que són punts clau en la perpetuació dels símptomes vertiginosos.

MANIOBRA DE BRANDT-DAROF.

• Girar el cap 45º
• 5 vegades de cada costat
• 2 cops a el dia
• Mantenir 30 segons la mirada
• Durant 2 setmanes

REHABILITACIÓ VESTIBULAR

La rehabilitació vestibular són una sèrie d’exercicis per compensar la pèrdua de facultats en el sistema vestibular i de l’equilibri.
Hi ha alguns d’aquests exercicis que són senzills i que la persona pot fer a casa.

EXERCICIS VISUALS

1. Amb el ratolí de l’ordinador, traçar ones i seguir el traç amb la mirada.
2. Fixar-se en el text a l’ordinador i moure aquest text amunt i avall amb el ratolí.
3. Moure els ulls a dreta i esquerra mentre es mira un panell de ratlles verticals negres i blanques.
4. Mantenint la mirada sobre una lectura, moure el cap.
5. Girar el cap a una banda i que els ulls girin a la banda contrària.
6. Passar-se la pilota d’una mà a una altra, seguint el moviment amb la mirada.
7. Caminar per un passadís amb quadres a l’alçada dels ulls, movent el cap d’un costat a un altre.

Exercicis propioceptius

Jugar amb la Wi-Fit.
Fer equilibris sobre un matalàs.

EXERCICIS vestibulars

1) Girar amb una cadira rotatòria amb el cap recte i amb el cap flexionat. Girar 10 vegades a un costat i al parar fixar la mirada fins que es passi la sensació de mareig. Repetir a l’altre costat.
2) Jugar a la petanca
3) Caminar per terrenys irregulars.

The post El paper del fisioterapeuta a EL VERTIGEN first appeared on Fisiolistic.